Què és la nòmina i quines parts i informació conté?

La nòmina és el document legal que certifica el pagament del salari a un treballador/a, i inclou aquesta informació i dades:

1. Dades identificatives.
2. Període de liquidació.
3. Devengo o Meritació.
4. Detall de les percepcions salarials.
5. Detall de les percepcions no salarials.
6. Detall de les deduccions.
7. Líquid.
8. Bases de cotització

1. Dades identificatives:Dades de l’empresa: raó social o nom de l’empresari, si és persona física; domicili social de l’empresa; Codi d’Identificació Fiscal (o NIF); Codi de Compte de Cotització de la Seguretat Social (11 dígits). I les dades del treballador: nom i cognoms; DNI, NIE o Passaport; tipus de contracte; número d’afiliació a la Seguretat Social; grup professional corresponent del Conveni Col·lectiu i lloc de treball; grup de cotització del treballador i antiguitat.
2. Període de liquidació: És el període de retribució de la nòmina i els dies treballats per part de l’empleat. En general, és un període d’un mes (per exemple de l’1 al 31 de juliol de 2021). La nòmina pot indicar els 30 dies del mes (independentment de si el mes és de 28 o 31 dies).
3. Devengo o Meritació: Les meritacions són els ingressos bruts obtinguts pel treballador i formats per la suma de percepcions salarials i no salarials. Inclouen les percepcions salarials i les no salarials. Una vegada sumats, sobre el resultat s’apliquen les deduccions, ja que d’aquesta manera es calcula la base de cotització de la Seguretat Social i la base imposable de l’IRPF. Les quanties normalment venen determinades en el Conveni Col·lectiu de l’activitat laboral que s’exerceix, encara que es pot estipular, prèvia negociació amb l’empresa, quanties superiors a les indicades en conveni. El reconeixement dels conceptes extrasalarials depenen de l’experiència o qualificació del treballador o de la competència requerida per a un lloc de treball determinat (complements, plusos, antiguitat, premis o millores).
4. Detall de les percepcions salarials: És el salari brut establert en el Conveni Col·lectiu pel qual es cotitza a la Seguretat Social i forma part de la base imposable per a aplicar l’IRPF. Les percepcions salarials es componen de:
   1. Salari basi. És el salari fixat per a un determinat grup professional en les taules salarials del conveni col·lectiu d’aplicació.
   2. Complements salarials. Són els complements que deriven de l’activitat laboral, per: circumstàncies personals (títols acadèmics, coneixement dels idiomes, formació, antiguitat); lloc de treball (treball per torns, penúria, toxicitat, perillositat o nocturnitat); les primes a la producció per qualitat o quantitat de treball (productivitat, assistència, puntualitat, activitat, hores extraordinàries); per flexibilitat horària (treball en dies festius, disponibilitat horària, dedicació exclusiva); plus de polivalència funcional o complement de disponibilitat funcional; per funció exercida (responsabilitat, posat de superior categoria o d’encarregat); – per la situació o els resultats de l’empresa (participació en beneficis o en capital social, pagues extraordinàries pactades).
   3. Hores extraordinàries. Són les hores de treball que excedeixin de la jornada laboral ordinària per a un treballador a temps complet.
   4. Hores complementàries. Són les que efectuen els treballadors de contracte a temps parcial, que excedeixin en les hores estipulades en el contracte.
   5. Gratificacions extraordinàries. Són les pagues extraordinàries. El treballador té dret a dues gratificacions extraordinàries anuals (Nadal i estiu), encara que el conveni d’aplicació pot establir més. També pot establir-se el seu pagament prorratejat en 12 mensualitats.
   6. Salari en espècie. És la part del salari que es paga a través de productes o serveis que l’empresa disposa per als seus empleats (ús d’habitatge de l’empresa; vals de transport; vehicle d’empresa; tiquets restaurant; vals de guarderia; stock options; formació; telèfon de l’empresa; assegurança mèdica privada; plans de pensions; préstecs amb interès inferior al tipus legal dels diners; plaça de pàrquing, etc.). La valoració de les percepcions en espècie ve determinada pel cost mitjà que suposi per a l’empresa el lliurament del bé, dret o servei.
5. Detall de les percepcions no salarials: són els béns i serveis que rep un treballador per part de l’empresa que no tributen com a salari, ni tenen deducció d’IRPF ni tampoc cotitzen a la Seguretat Social. Entre aquestes percepcions es troben:
   1. Indemnitzacions o suplerts: despeses que el treballador ha hagut d’avançar per a fer el seu treball (transport, dietes, despeses de material o despeses de locomoció).
   2. Prestacions i indemnitzacions a la Seguretat Social: per acomiadament, suspensió o trasllat, despeses pagades per l’empresa per IT o desocupació, etc.
   3. Indemnitzacions per trasllats, suspensions o acomiadaments.
6. Detall de les deduccions: Una vegada calculat el salari brut (suma de les percepcions salarials i extrasalarials), cal restar les deduccions, que són les aportacions del treballador a les cotitzacions a la Seguretat Social i les retencions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). L’empresari assumeix la majoria de la quantia de la cotització (quota patronal) i el treballador un percentatge menor (quota obrera). L’empresa assumeix un 30% de la cotització, i el treballador un 6%, aproximadament. Entre les deduccions que s’apliquen es troben:
   1. Cotitzacions a la Seguretat Social:
      1. Cotització per contingències comunes: 28,90%. Són les cotitzacions que es destinen a cobrir les situacions d’incapacitat temporal o permanent derivades de malaltia comuna, maternitat, paternitat, jubilació i accident no laboral. El 24,10% és a càrrec d’empresa i el 4,80% del treballador.
      2. Desocupació: 7,05%. És la recaptació que està destinada per a la cobertura de desocupació, és a dir, les prestacions i subsidis dels treballadors desocupats. L’empresari cotitza el 5,50% i el treballador el 1,55% (contractació indefinida, contractes indefinits a temps parcial i fixos discontinus, contractació de durada determinada en les modalitats de contractes formatius en pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge, de relleu, d’interinitat, i contractes realitzats amb treballadors discapacitats), i el 6,70% en contractes temporals per a l’empresa, i el 1,60% per al treballador (contractació de durada determinada a temps complet o parcial).
      3. Formació Professional: 0,70%. Destinada a la formació i reciclatge dels treballadors. Cotitza al 0,60% l’empresa i el 0,10% el treballador.
      4. Fons de Garantia Salarial (FOGASA): 0,20%. És una recaptació destinada a garantir part dels salaris i indemnitzacions en cas d’insolvència, concurs de creditors o fallida de l’empresa. És a càrrec exclusiu de l’empresa.
      5. Cotització per accidents de treball i malalties professionals. El percentatge depèn de les taules de cotització per a cada activitat, de l’ocupació efectiva del treballador o de l’activitat empresarial (CNAE), podent oscil·lar entre el 1,50% per a personal en treballs exclusius d’oficina; el 1,85%, en el comerç al detall; el 3,60%, en activitats de neteja i seguretat, i el 6,70%, en activitats d’alt risc com la construcció.
      6. Cotització addicional per hores extraordinàries: les hores extraordinàries motivades per causa de força major cotitzen el 14% (12% a càrrec de l’empresa i el 2%, a càrrec del treballador). La cotització per la resta de les hores extraordinàries s’efectua segons les regles de les contingències comunes.
   2. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): és l’avançament que correspon contribuir en la Declaració de la Renda de l’any següent. El percentatge de retenció en l’IRPF és variable. El tipus impositiu de l’IRPF correspon a les retribucions rebudes per rendes del treball. Per a aplicar el tipus corresponent, és necessari saber la situació personal (any de naixement, grau de discapacitat si escau); la situació familiar del treballador (estat civil i ingressos del cònjuge, descendents i ascendents) i el tipus del contracte.
   3. Bestreta. La bestreta de nòmina és un dret dels treballadors pel qual aquests poden sol·licitar a l’empresa rebre un avançament del salari. La bestreta de nòmina pot demanar-lo tant el treballador com els seus representants legals. Generalment està regulat en conveni, així com la possibilitat de rebre la bestreta per treball encara no realitzat.
   4. Valor dels productes rebuts en espècie. És la quantitat neta que suposi l’ús de productes i serveis de l’empresa rebuts com a pagament en espècie.
   5. Altres deduccions: per exemple, les quotes sindicals o la devolució de préstecs.
7. Líquid: En l’apartat de líquid a percebre apareix la quantitat que el treballador percebrà com a salari. És l’acció de restar les meritacions menys les deduccions, per a obtenir el salari.
8. Bases de cotització: És la part de la nòmina en la qual l’empresari ha d’indicar la quantia total de la seva cotització a la Seguretat Social. L’any 2015 es va introduir l’obligació d’indicar en la nòmina, la quantia total de la cotització a la Seguretat Social i els percentatges que corresponen al treballador i a l’empresari. D’aquesta manera es pot observar el cost total que suposa a una empresa la contractació d’un treballador.