NO PODEM PERDRE AQUESTA OPORTUNITAT

El Cooperativisme, un model d’organització del treball i del consum que anteposa el bé comú davant el lucre i els interessos individuals. Un model connectat a la terra, a l’aigua, a l’aire i a la gent. Un model de futur!

Com la roda del molí, l’any avança, inexorable, mogut pel corrent del temps, pendent avall, cercant l’oceà. Els dies passen i es repeteix el cicle, tot torna, i de nou ens trobem davant el Dia Internacional del Cooperativisme. Cada any és diferent, però aquest sense cap mena de dubte serà un d’aquells anys llargament recordat. La Pandèmia ho ha contagiat tot, i ha posat a la societat davant d’un abisme de dubte, incertesa i por. Els efectes que ha tingut aquesta crisi sanitària, sense precedents, han estat demolidors. El balanç de víctimes mortals ens ha colpit l’ànima. L’aïllament social i el confinament han capgirat d’un dia per l’altre la manera de viure les nostres vides; especialment la dels nostres infants i gent gran, que han vist com el seu espai natural (els carrers, les places, els parcs, les llars d’infants, les escoles, els casals, el contacte humà i la proximitat) es convertia en territori hostil i prohibit.

La crisi sanitària ha vingut acompanyada d’una crisi econòmica, administrativa i de lideratge, d’efectes encara desconeguts. Passat el primer impacte, amb el confinament de la vall d’Òdena, on Incoop gestiona quatre escoles Bressol, els esdeveniments es van precipitar, i el desconcert i el caos administratiu alimentat per les rodes de premsa de polítics, les mesures, els decrets i contra-decrets i el bombardeig mediàtic van confluir en generar molta incertesa. 

Les cooperativistes hem tret fum aquests mesos interpretant unes lleis i mesures que tothom enteníem diferent. I sort n’hem tingut de plataformes i empreses com la Federació de Cooperatives de Treball, la Confederació del Tercer Sector o la cooperativa Sepra, el nostre servei de prevenció, que s’han bolcat a oferir les eines i el suport necessari per ajudar-nos a gestionar aquesta crisi. 

Aquesta crisi no ho canviarà tot, no… no serem ni tan llestos ni tan ràpids!

Però sí que ha de servir de catalitzador d’una feina de formiga que

molta gent, molts col·lectius, moltes Cooperatives, fa anys que fem. 

 

No podem generalitzar, però tampoc volem deixar de denunciar la manera en què moltes administracions han afrontat la situació, acollint-se a mesures que deixaven els marges i moltes de les despeses fora de les indemnitzacions dels milers de contractes suspesos, posant en compromís la viabilitat de tants i tants projectes. I sí, hem treballat molt, moltíssim! I és paradoxal, que en un moment d’una caiguda dramàtica dels nostres ingressos, la feina s’hagi multiplicat exponencialment. I seguim treballant malgrat les enormes dificultats que acompanyen aquesta situació. Hem treballat malgrat l’impacte, el desconcert i el caos de les primeres setmanes. Treballem malgrat la poca empatia i resposta d’algunes administracions. I seguirem treballant malgrat el sobrecost d’una factura que ningú ens pagarà. Una factura amb un alt cost econòmic i psicològic per les empreses i els treballadors i treballadores.

Treballem en un sector… Bé, ara teletreballem en un sector, el d’atenció a les persones, marcat per licitacions públiques cada vegada més salvatges i injustes. Afectat per les retallades i la irrupció de la competència de grans empreses, especialment durant els últims anys. Malgrat tot, les cooperatives sense ànim de lucre no defallim en el nostre compromís i fem malabars per mantenir la viabilitat dels nostres projectes.

La crisi també ens ha portat coses bones, poques, però d’un valor immens. 

En primer lloc ha posat al centre de la mirada a les persones, de forma desigual, a vegades a destemps i tard, però en definitiva ha obert els ulls a una societat que massa sovint mira cap a una altra banda. Des d’un primer moment la prioritat ha estat salvar vides i evitar el col·lapse del sistema sanitari, per salvar encara més vides. 

En segon lloc, hem pogut veure el valor de disposar d’uns serveis públics forts i ben gestionats, i tots i totes hem aplaudit la tasca de milers de professionals de serveis socioeducatius i sanitaris essencials que sovint són oblidats o incompresos en les seves reivindicacions, sobretot des de les retallades i l’estancament dels pressupostos dels darrers anys. 

En tercer lloc el món científic ha recuperat, en certa manera, la rellevància que ha de tenir en una societat avançada. Fins ara, ha estat un dels col·lectius eternament oblidats, però en la crisi ha pres un protagonisme rellevant en la lluita contra la pandèmia. Sobretot, en la lluita contra la por i la incertesa de la gent, posant llum i instruint a la societat cap a una maduresa anhelada i cap a l’empoderament de tots i totes.

Hem tornat a respirar, a sentir el silenci i a escoltar els ocells.

Hem entès l’absoluta dependència que tenim del planeta,

i que no podem girar-li l’esquena més temps.

En quart lloc, i en especial perquè ens afecta de ple com a Cooperativa, han ressorgit amb força valors que estaven adormits. Valors com la responsabilitat col·lectiva, la cooperació i la intercooperació, la transparència, el compromís, l’educació i el respecte al medi ambient. 

  • Hem pogut experimentar com tota la societat s’ha unit en el combat contra el contagi. 

  • Hem treballat malgrat les enormes dificultats sumant esforços d’empreses, associacions, cooperatives, entitats, hospitals… i han sorgit iniciatives per tot el país per ajudar, fabricar i distribuir tot el necessari per als col·lectius més necessitats. En aquest aspecte aprofitem per posar en valor iniciatives com el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària impulsat per diverses entitats de l’Economia Solidària. 

  • Hem compartit punts de vista i estratègies amb cooperatives (Suara, Gedi, Doble Via, Caus de Mura i CEPS, entre d’altres), alimentant aliances que sumen i aporten valor a la intercooperació. 

  • Hem exigit i seguim exigint informació veraç, clara i constant als nostres dirigents polítics sobre tot allò que ens afecta. I no abaixarem la guàrdia en aquest aspecte, per garantir respostes clares i concises en aquests moments de tanta incertesa. 

  • Hem vist com milers de voluntàries repartides pel país han fet tot el possible perquè ningú es quedi sense atenció, educació, menjar o mascareta! 

  • Hem viscut en un món sense escola i sense lleure infantil i juvenil, i no ens ha agradat; hem fet de mestres i monitores substitutes a casa, i hem reafirmat la importància del món educatiu per la salut emocional, intel·lectual i física dels nostres infants, joves, i gent de totes les edats, i alhora, el valor de la tasca de les nostres professionals. 

  • Hem tornat a respirar, a sentir el silenci i a escoltar els ocells. Hem entès l’absoluta dependència que tenim del planeta, i que no podem girar-li l’esquena més temps. Incoop ens adherim amb total convicció al lema d’enguany del Dia Internacional de les Cooperatives; “Les cooperatives i l’acció pel clima”. 

Tots aquests valors els exercim dia a dia a les Cooperatives, un model d’organització del treball i del consum on prima per damunt de tot el benestar de les persones com a col·lectiu. Un model de treball i consum que anteposa per damunt de tot el bé comú davant el lucre i els interessos individuals. Un model que viu connectat a la terra, a l’aigua, a l’aire i a la gent. Un model de futur! El compromís amb els nostres valors ens fa invencibles en una lluita desigual i ferotge en un món encara dominat per un capitalisme caduc, malalt i ebri de la seva prepotència, egoisme i curtterminisme. 

Aquesta crisi no ho canviarà tot, no… no serem ni tan llestos ni tan ràpids. Però sí que ha de servir de catalitzador d’una feina de formiga que molta gent, molts col·lectius, moltes Cooperatives, fa anys que fem. Vam començar sent pocs, però cada dia som més, amb més talent, amb més idees, amb més ganes i amb més motius. El nostre no és un model utòpic, és senzillament una bona alternativa i, sens dubte, ja és una realitat.

Com a societat deixarem perdre aquesta oportunitat?

0
X