Teresa Claramunt: obrint el camí

El cooperativisme ha format part essencial del feminisme des dels seus inicis. La proximitat, el compromís i el respecte que aporta la cooperació han permès a les dones unir-se per lluitar i defensar els seus drets. A Incoop integrem aquests principis, així com compartim aquesta lluita diària que forma part de la nostra identitat: el 84% de la nostra plantilla som dones, i n’estem molt orgulloses.

Arriba un nou 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i cada cop són més fortes les veus que s’alcen i reflexionen sobre els reptes que la nostra societat encara ha d’assolir. Els darrers anys hem avançat, però tot això no hagués estat possible sense les veus i els testimonis de les valentes que ho van fer per primer cop al nostre país, dones que van trencar el silenci i van cridar als quatre vents que hi havia un futur millor. En aquest dia tan especial volem reivindicar una d’aquestes dones: Teresa Claramunt.

Teresa Claramunt

Aquesta sabadellenca nascuda el 4 de juny de 1862 va treballar en una fàbrica tèxtil des dels 10 anys. Ja molt jove es convertí en una important figura de l’anarco-sindicalisme barceloní, destacant en les accions de la vaga de les set setmanes. Va centrar els seus esforços a crear cercles de dones que animessin a les treballadores a formar-se, unir-se i lluitar pels seus drets.

El 1891 fundà, juntament amb Ángeles López de Áyala i Amalia Domingo Soler, la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona, la primera organització feminista de tot l’estat. Amb les bases col·lectivistes i cooperativistes que estaven en expansió a l’època, aquesta societat propugnava l’alliberament i la independència de la dona davant les tradicions burgeses i patriarcals establertes. Ensenyar a llegir i escriure, crear cases d’acollida per a dones en situacions de risc, o lluitar per l’equiparació salarial eren només algunes de les moltes accions que realitzaven. Increïblement, més de cent anys després, aquestes necessitats encara són vigents.

L’activitat sindical i feminista va posar a Teresa Claramunt al punt de mira del Govern i la Patronal, derivant en detencions i pallisses en multitud d’ocasions, fins a provocar-li lesions permanents. A partir d’aquest punt la seva salut es deteriorà i morí als 68 anys. El dia 14 d’abril de 1931 va ser enterrada amb un gran seguici de gent que s’hi presentà espontàniament. Aquell mateix dia es proclamà la Segona República.

Amb poc més que la seva experiència vital i la seva reflexió, Teresa Claramunt va introduir innovadores idees feministes al bressol de la classe obrera del segle XIX. Figures com la seva s’han de rescatar de l’oblit perquè la seva lluita va obrir el camí a les dones que la seguirien.

Creiem que la mobilització i reivindicació del Dia Internacional de les Dones són necessàries per seguir obrint aquest camí, sacsejar consciències i trencar amb les injustícies que encara avui dia empobreixen la nostra societat. Estem convençudes que la defensa dels drets i la lluita per la igualtat són el motor que ens portarà a l’horitzó que desitgem.

0
X