Manual de supervivència: tècniques i consells per sobreviure a la contractació pública

Les cooperatives d’iniciativa social sabíem on ens ficàvem. Ningú pensava que seria una tasca fàcil, estable i sense risc. Però el que no sabíem és que hi deixarem la pell!

Comencem pel principi. La nostra és una història de compromís i activisme, d’ideals i de recerca d’un món més just. Sí, un món millor i un model millor: amb governança democràtica, una escala salarial ètica i sense lucre. Bona part de les cooperatives naixem durant els primers anys de democràcia i ajudem a teixir una societat més justa, més formada i que té cura dels més vulnerables, ajudant a les administracions que es veuen desbordades per les necessitats socials i es troben encotillades per la regulació del sector públic. En aquest moment les cooperatives som claus i liderem la posada en marxa de propostes, projectes i serveis pel país, creant coneixement i fent escola.

Passen els anys i tothom es gira cap aquest nínxol del mercat per mossegar-ne un bocí. És l’època de la irrupció de les grans corporacions i conglomerats industrials, les grans fundacions i les SL amb pell de xai. Aquests entenen els serveis socials i comunitaris públics com una font per mantenir i incrementar els sous de les seves estructures directives i els seus comptes de resultats, estancats en altres sectors. També és l’època de les adjudicacions a dit i les males praxis. Malgrat tot, sobrevivim.

Arriba aleshores la llei i les transposicions europees, les fórmules, les puntuacions, els clausulats, i tots hem de passar pel mateix sedàs? Sí, en pro de la lliure concurrència i competència, és clar! Però la veritat, ni tots som iguals, ni tots tenim les mateixes oportunitats per competir. Cal diferenciar i valorar molts ítems més enllà del preu i les ofertes. A les cooperatives, els òrgans de govern són voluntaris. El nostre valor social: el tracte a les persones (usuàries i treballadores), l’honestedat amb l’administració i la ciutadania… I ens trobem davant un model de contractació pública que s’autocanivalitza i ens evoca a la precarietat. Malgrat tot, sobrevivim.

Passem la pandèmia amb els seus estralls i ens plantegen les mesures socials dins de la contractació i les lleis de Tercer Sector, de l’ESS, la de Concertació, etc. Totes elles, mesures que fa anys que reclamem i que de moment continuem esperant. Malgrat tot, sobrevivim.

I recentment, la reforma laboral que no té en compte el nostre model de contractació en molts casos i que ens dificulta i encareix la nostra gestió. La inflació i l’alça de preus, els increments salarials en els convenis i la pujada dels interessos bancaris d’un finançament tan necessari davant l’endarreriment crònic, amb què ens castiguen moltes administracions. I ara ens preguntem: sobreviurem?

Ei! Que ningú s’equivoqui! Som els primers a defensar els drets dels treballadors i treballadores, també són els nostres drets! Però l’actual model de contractació pública és totalment aliè a la pujada de preus generalitzada, l’alça salarial dels convenis i l’encariment del finançament. És el mateix sistema públic el que amb una mà ens obliga i amb l’altra ens impedeix poder complir amb les seves obligacions sense condemnar-nos a la misèria afavorint així al gran capital. On queda ara la lliure concurrència? Les clàusules de no revisió de preus són herència d’un passat on tot es mantenia immòbil, estable, però ara mateix són una soga al coll per a moltes cooperatives que veuen com la viabilitat dels projectes i serveis cau any rere any i només podem reduir les nostres estructures sobrecarregant-les de feina i precarietat, per poder equilibrar el nostre compte de resultats i seguir vius en el sector.

El més preocupant és que sembla que ningú, políticament parlant, vulgui veure aquesta realitat, fer-la seva i combatre-la. Les conseqüències d’aquesta inacció es veuran a mitjà termini i l’efecte sobre la població, a la que donem servei, es diluirà i atomitzarà en milers de treballadors, treballadores, entitats, usuaris, usuàries i famílies, totes elles anònimes. Quan això passi ja serà massa tard, però amb sort estarem en una altra legislatura, no? És la cançó que ja coneixem, la de sempre!

I ara què? Ara paraules, promeses, propostes i contrapropostes, fases i tràmits parlamentaris, això sí, tots els que vulgueu i tot el sector al mateix sac… No veieu que no necessitem paraules? El que necessitem és un manual de supervivència!

Article d’Opinió Publicat a Social.cat el 13 de desembre de 2022

Article escrit per Incoop en nom de la Comissió de Sectorial de Cooperatives d’iniciativa social de la Federació Catalana de Cooperatives de treball.